"Un roi, une loi, un poids et une mésure"

Mesurar una quantitat de determinada magnitud és essencialment comparar-la amb una altra quantitat de la mateixa magnitud que s’adopta com a referència i que es denomina unitat.

Així, els primitius sistemes d’unitats s’orientaren cap a la definició d’aquestes quantitats de referència, pretenent fonamentalment la simplificació de les operacions de mesura que sovint es plantejaven, en què les necessitats de precisió no eren molt exigents.

Antigament les mesures es limitaven a quatre bàsiques: massa (la qual no es distingia bé del pes), volum (o capacitat, per expressar els líquids i àrids), longitud i superfície. Amb aquestes magnituds es resolien totes les necessitats metrològiques, fonamentalment les derivades de les operacions quotidianes de barata dels aliments, teixits, fàrmacs i d’altres productes. És per això que la metrologia no es coneixia com a tal, i els coneixements i tècniques de mesura s’englobaven dins de la denominació pesos i mesures amb què es marcava una diferència entre les unitats de pes i la resta, derivades de les mesures de longitud.

Dins d’un sistema de pesos i mesures és essencial el màxim grau d’uniformitat possible, perquè les mesures de quantitats anàlogues resulten suficientment coincidents per a la finalitat que es pretén, amb independència d’on, com, quan i per qui s’hagen mesurat.

Els sistemes d’unitats primitius resolgueren tot això introduint les unitats com a quantitats concretes, que materialitzaren com a prototipus o patrons que es custodiaven i disseminaven curosament. Molts d’aquests patrons primitius tingueren un origen antropomòrfic, relacionant-los amb dimensions i capacitats de persones egrègies, per exemple el colze reial egipci d'Amenemope, emprat en la construcció de temples, piràmides i obres públiques.

Colze d'Amenemope (1300 a.C) al museu egipci de Turín (Itàlia)
Imatge lliure de drets CC - Flickr. Autor: Dan Diffendale

Encara es conserven patrons egipcis de longitud subdividits en dits, pams, peus i altres unitats. Abans del 1500 a.C. els feien de pedra, amb secció rectangular. Des del 1500 a.C. fins al 700 a.C. eren de fusta i, en ambdós casos, els practicaven un fil bisellat. Alguns dels colzes de fusta eren recoberts amb un bany d'or.

Ocorria que a finals de l’Edat Mitjana els gremis aconseguiren un gran protagonisme en la vida econòmica i política a Europa. Eren associacions que agrupaven als artesans dels diferents oficis i arts, amb un gran sentiment corporatiu i importants prerrogatives com fixar els preus dels productes, els sous de la mà d’obra, els nivells de qualitat de la fabricació, i normes severes per a l’admissió de nous membres.

Els instruments i els patrons de mesura es trobaven en poder dels gremis, però existien innombrables unitats de mesura, la qual cosa provocava la utilització de sistemes heterogenis i complicava molt totes les transaccions comercials i la fabricació, circumstància que lluny d’ordenar-se durant l’època renaixentista fou deteriorant-se fins al punt que a França, durant la segona meitat del segle XVIII, era molt popular el dit “Un roi, une loi, un poids et une mésure”, que vol dir: “Un rei, una llei, un pes i una mesura”.

La contínua introducció de noves unitats de mesura amb
l'arribada d'un rei nou complicava molt el comerç i la fabricació
Imatge de domini públic CC - Wikimedia Commons

La revolució francesa, que va alterar profundament els models polítics, socials i econòmics que imperaven en l’època, determinà, així mateix, un canvi important en la posterior evolució de la ciència i de la tècnica. També la ciència va tindre la seua guillotina, i els antics sistemes de mesures foren considerats culpables d’endarrerir el desenvolupament científic i tècnic, per la qual cosa la seua supressió es va identificar amb l’abolició dels últims vestigis del feudalisme medieval. Allò explica perquè els polítics de l’època es dedicaren amb tanta intensitat a implantar el sistema mètric (l’actual SI), no sense moltes dificultats.

Aquestes circumstàncies també ocorrien a Espanya i, tot i que el Sistema Internacional d’unitats va començar a establir-se en 1791, durant el segle passat encara es comerciava mitjançant unitats de mesura tradicionals, molt arrelades dins del món rural i dels pobles.

La faneca, per exemple, és una unitat de massa a Àlaba, variable segons el tipus de producte, ja que equival a 29 kg d’avellanes, 44,5 kg de castanyes o 38 kg de faves, però també s’utilitza, en eixa província, per mesurar superfícies, amb un valor de 2510 m². Tanmateix, en Almeria la faneca no sol utilitzar-se com una unitat de massa, i en superfície equival a uns 6440 m². En altres províncies es fa servir per a mesurar la capacitat, amb un valor aproximat de 50 litres.

Amb el gran desenvolupament dels mètodes de fabricació que es fou produint des de la Revolució Industrial, va fer-se necessari assegurar major exigència a les mesures característiques dels processos industrials. Al mateix temps, l’impressionant avanç de la ciència i de la tècnica durant els segles XIX i XX estimulà el desenrotllament recent de la metrologia.