Els assaigs fisicoquímics i el control de qualitat: L'imperi contraataca

En aquesta entrada vull seguir parlant-vos de l'evolució dels sistemes d'unitats de mesura. És a dir, és una continuació de l'entrada "Un roi, une loi, un poids et une mésure", on us parlava de la barreja d'unitats de mesura que hi havia abans de la implantació del sistema mètric decimal.

La implantació d'aquest avantpassat de l'actual SI no estigué exempta de dificultats. Entre els anys 1799 i 1840 es trobaren moltes resistències i la mateixa legislació fou massa permissiva quant a l'ús alternatiu de les unitats antigues. De fet, l'obsessió "decimalitzadora" va produir-se amb tanta intensitat que fins i tot es va arribar a establir una setmana de 10 dies i a proposar la duració del dia en 10 hores de 100 minuts de 100 segons. La força de la Revolució no resultà suficient per a disminuir la freqüència de les jornades festives de 7 a 10 dies, i aquestes propostes es van abolir, argüint l'enorme cost d'aquestes operacions, per la qual cosa els antics usos es van mantenir per la immensa força del costum.

Finalment, després d'aquestes quatre dècades i a causa de la decisió que van adoptar les escoles de prosseguir el seu ensenyament i del treball quotidià dels verificadors oficials, el sistema mètric decimal es va imposar a França a partir de l'1 de gener de 1840, com a desenvolupament d'allò que va disposar la llei de 4 de juliol de 1837.

Per aquest motiu, un mecenes de Lyon, Pierre-Marie Gonon, féu gravar a Penin la medalla commemorativa que el Consell dels Cinc-cents havia acordat en setembre de 1799 i que no havia arribat a fer-se. Aquesta medalla incorpora la llegenda "À tous les temps, à tous les peuples" com a signe de la universalitat del sistema.

Però mentre França s'esforçava a assentar el sistema mètric, a Gran Bretanya s'emprava exclusivament el sistema imperial de mesures, fortament impulsat per les necessitats tecnològiques derivades de la Revolució Industrial. Hui en dia, Gran Bretanya i els Estats Units encara utilitzen aquest sistema, anomenat Sistema Anglosaxó.

A continuació es relacionen les unitats anglosaxones de longitud que es mantingueren vigents dins del Sistema Imperial d'unitats que Gran Bretanya actualitzà en el segle XIX:

Nom anglès	Equivalència	Nom valencià
league	= 3 miles	llegua
mile	= 8 furlongs	milla
furlong	= 10 chains	estadi
chain	= 4 rods	cadena
rod	= 5,5 yards	vara
yard	= 3 feet	iarda
foot	= 12 inches	peu
inch		polzada

L'equivalència amb el metre s'obté mitjançant la relació: 1 mile = 1609,34 m, per la qual cosa, 1 polzada = 25,4 mm.

Però si les unitats de longitud ja fan por, les mesures de capacitat potser són les més complicades del sistema anglosaxó d'unitats, a causa que són diferents a Gran Bretanya i als Estats Units. A més a més, per a major confusió, algunes unitats nord-americanes amb el mateix nom tenen un valor diferent per a líquids i per a àrids, com passa amb el quart i el pint.

D'unitats de capacitat dins d'aquest sistema en tenim: el quart (hi ha tres diferents: el quart del sistema imperial =1,1365 litres, el quart USA per a líquids =0,9463 litres i el quart USA per a àrids =1,1012 litres), el bushel, el peck, el gallon, el pint, el gill, el fluidounce i algunes més encara. Com podeu veure, un autèntic embolic d'unitats.

Des de fa uns 30 anys, tant a Gran Bretanya com als Estats Units s'adoptaren decisions polítiques per a augmentar progressivament la utilització del Sistema Internacional (SI). Una llei del Parlament Britànic (1963) va redefinir totes les unitats en funció de les unitats SI, i planificà una conversió nacional al SI des de 1965.

Pel que fa als Estats Units, un informe del congrés (1971) va recomanar fer el canvi al SI mitjançant un programa nacional coordinat, amb un termini de 10 anys per a aconseguir-ho. Tanmateix, i de la mateixa manera que va ocórrer a França, el seu ús generalitzat no es va aconseguir, especialment en les mesures amb un fort arrelament popular.