Aquesta qüestió sempre apareix quan faig classe d'assaigs físics en 2n de LACC i parlem de metalls i aliatges. Dins de les propietats mecàniques dels metalls es troba la duresa, que pot definir-se qualitativament com l'oposició que presenta un metall a ser ratllat per un altre (quantitativament i sense estendre'm massa, es defineix com la profunditat de l'empremta que fa un penetrador normalitzat sota la força d'una carrega determinada). Els exemples típics de metalls i aliatges dures i blanes són: l'acer (molt dur, depenent del tipus d'acer de què es tracte) i l'or (molt bla, l'or pur pot ratllar-se amb l'ungla).
 |
| Anells d'or de 18 K Lliure per l'ús comercial (CC) - Pixabay (Callumramsay) |
No sé perquè però l'or els intriga (potser siguen massa materialistes 😏), i algun alumne quasi sempre fa una pregunta similar a aquesta: Jo tinc un anell d'or i no puc ratllar-lo amb l'ungla, per què no puc? Per la qual cosa jo li pregunte: De quina llei és l'or del teu anell? Encara que, freqüentment, aquesta pregunta tinc que refer-la d'altra manera: De quants quirats és l'or del teu anell?
I així comença l'embolic. Hi ha molta confusió al voltant de la puresa de l'or i la utilització del terme quirat. Un altre alumne diu: Però, això dels quirats no s'utilitza quan parlem dels diamants? Què té a vore amb l'or?
 |
| Garrofa oberta amb les llavors dins Lliure per l'ús no comercial (CC) - Wikipedia (Autor: Daniel Capilla) |
Etimològicament, la paraula quirat prové de l'àrab قيراط (qïräṭ) que és el nom de la llavor de la garrofera. La paraula àrab té l'origen en la paraula grega κερἀτιον (kerátion), literalment "banya xicoteta", degut a la forma que té el fruit de la garrofera, la garrofa.
Tot això té un sentit que de seguida aneu a entendre: en l'antiguitat no existia cap patró de mesura per a la massa, i les unitats de mesura canviaven molt d'una regió a una altra amb finalitats comercials. Les garroferes són molt comuns als països del mar Mediterrani, i es dóna la casualitat que les llavors de les garrofes són molt regulars pel que fa al seu pes i forma, fins i tot entre varietats diferents de garroferes. Com que el comerç de l'or, les gemmes, i les pedres precioses era molt important, els venedors i els compradors devien pesar-les amb suficient exactitud per evitar ser enganyats, per la qual cosa utilitzaven les llavors del garrofer (quirats) com si foren peses "normalitzades", perquè aquestes sempre pesaven ho mateix (al voltant de 0,2 g).
D'aquesta història prové la utilització gemmològica del quirat com unitat de massa per a la mesura del pes de les pedres precioses (diamants, maragdes, safirs, etc.). El pes de totes les gemmes tallades s'expressa en quirats i, per tant, el quirat mètric és la unitat bàsica de mesura del pes per als diamants.
Un quirat equival exactament a 0,200 g (200 mg, un quint de gram) i per representar-los es fa servir el símbol "ct" (és erroni la utilització de "qte" com a símbol del quirat, i pitjor encara la utilització de "K" quan parlem del pes de gemmes).
Tot això vol dir que un diamant de 5 quirats (5 ct) té un pes de 1 g. Per als més curiosos, el diamant més gran del món és el Cullinan amb 3106,75 quirats (621,35 g). Quasi res, més de mig quilo de diamant! Qui el tinguera! 😂
Però ací encara no acaba la cosa. Tots hem escoltat parlar de l'or de 18 quirats quan hem anat a comprar anells, arracades o joies. Aleshores, aquests quirats són els mateixos que els d'abans? No, no tenen res a veure, encara que s'utilitze la mateixa paraula.
Com hem dit abans, l'or pur és molt bla. Si les joies es feren d'or pur, podríem doblar-les només fent força amb les mans. Per aquesta raó, l'or de les joies es tracta realment d'un aliatge d'or amb plata i coure (que milloren les propietats mecàniques), i per a indicar la proporció en què es troba l'or dins de l'aliatge s'utilitzen els quirats.
A l'or pur, sense aliar amb cap altre metall, se li assigna un valor de puresa de 24 quirats (24 K). Quan l'or és de 18 quirats (18 K) conté un 75% en pes d'or, i el 25% restant és una mescla de plata i coure, i aleshores diem que es tracta d'or de llei (o de primera llei). Depenent de la quantitat relativa de plata i coure en eixe 25%, parlem d'or blanc (quasi tot una mescla de metalls blancs com la plata, el platí i el pal·ladi), o d'or rosa (quasi tot coure).
A més, hi ha una altra forma d'expressar la puresa de l'or com un percentatge multiplicat per deu (tant per mil), on es diu que l'or té 750 mil·lèsimes (o siga, 75% d'or o 18 K). Com a resum, podem fer les següents correspondències:
Tot això té un sentit que de seguida aneu a entendre: en l'antiguitat no existia cap patró de mesura per a la massa, i les unitats de mesura canviaven molt d'una regió a una altra amb finalitats comercials. Les garroferes són molt comuns als països del mar Mediterrani, i es dóna la casualitat que les llavors de les garrofes són molt regulars pel que fa al seu pes i forma, fins i tot entre varietats diferents de garroferes. Com que el comerç de l'or, les gemmes, i les pedres precioses era molt important, els venedors i els compradors devien pesar-les amb suficient exactitud per evitar ser enganyats, per la qual cosa utilitzaven les llavors del garrofer (quirats) com si foren peses "normalitzades", perquè aquestes sempre pesaven ho mateix (al voltant de 0,2 g).
 |
| Llavors de garrofa Lliure per l'ús no comercial (CC) - Flickr (Autor: Alberto García) |
D'aquesta història prové la utilització gemmològica del quirat com unitat de massa per a la mesura del pes de les pedres precioses (diamants, maragdes, safirs, etc.). El pes de totes les gemmes tallades s'expressa en quirats i, per tant, el quirat mètric és la unitat bàsica de mesura del pes per als diamants.
Un quirat equival exactament a 0,200 g (200 mg, un quint de gram) i per representar-los es fa servir el símbol "ct" (és erroni la utilització de "qte" com a símbol del quirat, i pitjor encara la utilització de "K" quan parlem del pes de gemmes).
Tot això vol dir que un diamant de 5 quirats (5 ct) té un pes de 1 g. Per als més curiosos, el diamant més gran del món és el Cullinan amb 3106,75 quirats (621,35 g). Quasi res, més de mig quilo de diamant! Qui el tinguera! 😂
 | |
|
Com hem dit abans, l'or pur és molt bla. Si les joies es feren d'or pur, podríem doblar-les només fent força amb les mans. Per aquesta raó, l'or de les joies es tracta realment d'un aliatge d'or amb plata i coure (que milloren les propietats mecàniques), i per a indicar la proporció en què es troba l'or dins de l'aliatge s'utilitzen els quirats.
 |
| Lingots d'or de 24 K (999.9 mil·lèsimes) Lliure per l'ús comercial (CC) - Pixabay |
A més, hi ha una altra forma d'expressar la puresa de l'or com un percentatge multiplicat per deu (tant per mil), on es diu que l'or té 750 mil·lèsimes (o siga, 75% d'or o 18 K). Com a resum, podem fer les següents correspondències:
- Or pur (Or fi) → 99,9-100% Au → 24 K → 999,9 mil·lèsimes
- Or de llei (o de primera llei) → 75% Au / 25% Ag, Cu → 18 K → 750 mil·lèsimes
- Or baix → 58,3% Au → 14 K → 583 mil·lèsimes
- Or baix → 37,5% Au → 9 K → 375 mil·lèsimes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.