Hui vull parlar-vos d'un instrument per a mesurar la temperatura, és a dir, un termòmetre, però que no funciona com els termòmetres normals que coneixem.
 |
| Termòmetre d'alcohol colorit Imatge lliure per l'us no comercial Wikipedia Commons (Autor: Andrevruas) |
Els termòmetres clàssics — vull dir els de tota la vida, no els moderns digitals que ara trobem per tot arreu— funcionen aprofitant el fenòmen de dilatació dels líquids amb la temperatura. El líquid contingut dins d'un bulb de vidre (habitualment mercuri o alcohol colorit) es dilata (es a dir, s'expandeix, augmenta el seu volum) quan apuja la temperatura. En dilatar-se, puja pel tub capil·lar de vidre que es troba unit al bulb i segons l'altura que alcança llegim la temperatura a l'escala que té al costat.
El termòmetre de què vos parle és el de Galileo. Va ser inventat pels alumnes de Galileo Galilei allà pel 1657, i li posaren el nom en el seu honor.
El funcionament és molt interessant, perquè fa servir la variació de la densitat d'un líquid amb la temperatura per a mesurar aquesta. Es tracta d'un tub de vidre ple d'un líquid (el més habitual és l'èter de petroli) dins del qual hi ha 4 o 6 flotadors amb diferents densitats, que porten enganxades mitjançant una anelleta unes etiquetes amb una temperatura en graus centígrads.
Com que la densitat d'un líquid disminueix quan apuja la temperatura, succeeix que quan la temperatura és baixa (al voltant del 18ºC) la densitat del líquid dins del tub és elevada, i tots els flotadors és troben flotant a la part de dalt en el tub.
A mesura que la temperatura puja, el líquid es fa més lleuger (es a dir, menys dens) i els flotadors que indiquen una temperatura més baixa que la que del líquid comencen a enfonsar-se. Per aquest motiu, podem conéixer la temperatura en què es troba el líquid llegint la temperatura del flotador més baix de tots els que floten dalt en el tub.
Veritat que és un termòmetre molt enginyós? 😜
El termòmetre de què vos parle és el de Galileo. Va ser inventat pels alumnes de Galileo Galilei allà pel 1657, i li posaren el nom en el seu honor.
El funcionament és molt interessant, perquè fa servir la variació de la densitat d'un líquid amb la temperatura per a mesurar aquesta. Es tracta d'un tub de vidre ple d'un líquid (el més habitual és l'èter de petroli) dins del qual hi ha 4 o 6 flotadors amb diferents densitats, que porten enganxades mitjançant una anelleta unes etiquetes amb una temperatura en graus centígrads.
Ací teniu una foto més gran d'un termòmetre de Galileo en què es por llegir una temperatura de 22ºC, i una altra dels flotadors que hi conté.
 |
| Termòmetre de Galileo Imatge de domini públic CC - PublicDomainPictures.net |
 |
| 5 flotadors ajustats per mesurar temperatures entre 18ºC i 26ºC Imatge lliure per l'ús no comercial CC - Wikipedia (Autor: Bob Mc Nillen) |
A mesura que la temperatura puja, el líquid es fa més lleuger (es a dir, menys dens) i els flotadors que indiquen una temperatura més baixa que la que del líquid comencen a enfonsar-se. Per aquest motiu, podem conéixer la temperatura en què es troba el líquid llegint la temperatura del flotador més baix de tots els que floten dalt en el tub.
Veritat que és un termòmetre molt enginyós? 😜
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.